El meu fill no menja: què és normal, què no i quan consultar amb una nutricionista infantil
«No menja res». «Només vol pasta». «Cada àpat és una batalla». Són frases que sentim gairebé cada dia a la consulta. La bona notícia és que, en la majoria dels casos, no hi ha cap problema de salut: és una etapa del desenvolupament. La no tan bona és que hi ha situacions en què sí que convé consultar. En aquest article t’ajudem a distingir-les i et donem pautes perquè menjar a casa sigui més tranquil.
Per què els nens rebutgen el menjar?
- Neofòbia alimentària. És la por a tastar aliments nous. Sol aparèixer entre els 2 i els 6 anys i és una conducta típica d’aquesta etapa.
- Creixement més lent. Després del primer any, els nens creixen més a poc a poc que quan eren bebès i la gana baixa. És normal que mengin menys del que esperem.
- Gana variable. Un dia mengen molt bé i l’endemà gairebé res. L’important és la mitjana de la setmana, no un àpat concret.
- Recerca d’autonomia. Dir «no» és una manera d’afirmar-se. El menjar sol ser un dels primers terrenys on ho proven.
Què és normal
- Rebutjar les verdures o els aliments nous.
- Preferir sabors suaus i textures conegudes.
- Menjar poc en un àpat i compensar-ho en el següent.
- Necessitar moltes exposicions a un aliment abans d’acceptar-lo: sovint entre 8 i 15 vegades, o més.
- Passar temporades en què accepten menys aliments que abans.
Què ajuda
- Repartiment de responsabilitats. Els adults decidim què s’ofereix, quan i on. El nen decideix si menja i quant. Així traiem pressió de la taula.
- Exposició sense pressió. Posa una petita quantitat de l’aliment nou al costat d’alguna cosa que ja accepta. Si no el tasta, no passa res: s’hi torna un altre dia.
- Menjar en família i amb l’exemple. Els nens imiten. Millor sense pantalles i en un ambient tranquil.
- Implicar-los. Anar a comprar, rentar les verdures, barrejar o parar la taula n’augmenta la curiositat pel menjar.
- Horaris regulars. Evita el picoteig i les begudes ensucrades entre hores, que els treuen la gana per als àpats.
- El mateix menjar per a tothom. Inclou sempre alguna cosa que el nen accepti, però sense cuinar un plat diferent cada vegada.
El que convé evitar
- Obligar, castigar o fer xantatge («si no te’l menges, no hi ha postres»).
- El «una cullerada més» i els àpats que s’allarguen sense fi.
- Amagar aliments o enganyar-lo amb el menjar.
- Utilitzar les postres o les llaminadures com a premi.
- Fer comentaris sobre el seu cos o la seva manera de menjar davant seu.
Senyals d’alerta: quan consultar
Parla amb el teu pediatre i valora anar a una dietista-nutricionista si observes alguna d’aquestes situacions:
- Pèrdua de pes, o que el nen no guanya pes o talla com s’esperava.
- Un repertori d’aliments molt reduït que, a més, va a menys.
- Ennuegaments, arcades intenses, vòmits amb els àpats, dolor abdominal o restrenyiment persistent.
- Por o angoixa importants davant el menjar, o àpats molt llargs i conflictius de manera constant.
- Cansament, pal·lidesa o infeccions freqüents.
- Sospita d’al·lèrgia o intolerància, o dificultats per mastegar o empassar.
- Que la situació estigui afectant la vida familiar.
Com et podem ajudar des de DINUT
A la consulta de nutrició infantil valorem com menja el teu fill, com creix i quines dificultats trobeu a casa. A partir d’aquí et donem pautes realistes, menús adaptats al vostre dia a dia i acompanyament en el seguiment, perquè el canvi sigui sostenible. Sense productes miracle ni suplements innecessaris.
Ens pots visitar a les nostres consultes de Granollers, Badalona, Barcelona, Mataró, Arenys o fer-ho en línia des d’on siguis.
El teu fill menja poc i no saps si és normal? Demana cita i ho revisem juntes.
Aquest article és informatiu i no substitueix la valoració del teu pediatre.
Contacta amb les nostres nutricionistes especialitzades:
Telèfon: 640 070 310
Email: info@gerardmartin
Formulari: Visita la nostra pàgina de contacte
Sobre l’autora: Roser Ballester Frago, Dietista-Nutricionista especialitzada en nutrició clínica i materno-infantil. Número de Col·legiada: CAT1541. Ajudo a les persones de totes les edats a millorar la seva alimentació i salut a través d’una nutrició amb base científica i empàtica.
